Avui anem a la muntanya, el meu germà m’ha anat buscant les pessigolles tot el camí, el meu pare diu que això s’acabaràcom el rosari de l’Aurora. També hi ve el meu tiet Jaume, que parla pels descosits.
Hem arribat dalt d’un turó, allà esmorzem, tots tenim més fam que un mestre d’escola.
Hi ha una font, que ens va com l’anell al dit, perquè portem les cantimplores buides i les podem omplir.
Hem caminat i caminat, la meva mare es troba com peix a l’aigua; això de caminar li agrada força.
S’ha començat a fer fosc i el meu pare ha començat a explicar històries de por.
El dia s’ha acabat i ara tenim que tornar cap a casa.
No volem marxar, però hi ha més dies que llonganisses.Èlia urbano feliu 4t
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada