Hi havia una vegada una nena que es deia Laia. Vivia a Castellví de la Marca i anava a l’escola de La Múnia, feia 4t. A la seva classe, al seu costat hi seia una nena que es deia Marta. Eren carn i ungla i a l’altre costat hi seia la Laia que sempre li estava buscant les pessigolles.
Quan sortien a jugar al pati totes les nenes, es trobaven amb el Pol que les molestava, era un corcó, i acaben engegant-lo a passeig. També hi havia l’Aida que parlava pels descosits. Mentre, els nens jugaven a pilota i sempre hi havia un que era l’ase dels cops, i els altres els hi anava com anell al dit.
També hi havia en Guillem que quan volia alguna cosa, sempre li aixecava la camisa a la seva mare, però la seva mare ja el coneixia i li deia que fes les coses a poc a poc i amb bona lletra que sinó mai trobaria aigua a mar. Sempre acabava com el rosari de l’Aurora.
Un dia, la Marta ja tenia coll avall que aniria a dinar a casa de la Laia, però la seva mare li va dir que no, que hi havia més dies que llonganisses. La Marta va pensar que era més difícil convèncer la seva mare que buscar una agulla en un paller. O sigui que ho va deixar estar i va anar a dinar a casa seva.
I aquesta és la història de la Laia i la seva classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada