Hi havia una vegada una nena que tenia 10 anys i que es deia Marina. Un dia va anar a comprar material per al principi de curs. Es va comprar un bolígraf, un llapis, retoladors i colors. L’endemà que era el primer dia de col•legi va provar-ho tot a veure si anava bé. Va tenir una bona sorpresa quan va utilitzar el llapis. Va veure que el llapis era màgic! El que dibuixava es feia realitat! I se’l guardava molt bé perquè ningú l’agafés, fins i tot, no ho va dir mai a ningú.
Un dia, la seva mare estava trista perquè no havia comprat res per sopar. Havia treballat fins molt tard i no havia tingut temps d’anar a fer la compra. La Marina li va preguntar que per què estava trista. I la mare li va dir que no havia comprat res per sopar i que no sabia que menjarien. La Marina va tenir la idea de dibuixar una amanida i uns talls de lluç. Es van fer realitat i els va posar a la nevera. Va cridar a la mare i li va dir:
- Mira mare, a la nevera encara hi ha menjar!
La mare va estar molt contenta i molt sorpresa perquè estava convençuda que no tenia res a la nevera!
I així va ser com la Marina aconseguia treure un somriure de les persones tristes. Però mai va dir a ningú que tenia un llapis màgic!
Conte contat, ja s’ha acabat.
Èlia Urbano Feliu,4t
Segon premi del concurs de la Ràpita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada